|
|
|
|
Haga click en el icono 
para volver en cualquier momento al inicio de éste documento
Normes i consells És
el carnet del pelegrí, un document personal que t´acredita com a tal.
Es lliura exclusivament a les persones que pelegrinen a Sant Jaume de
Galícia, caminant, en bicicleta o a cavall. Es pot aconseguir a través
de les Associacions d'Amics del Camino de Santiago a Espanya. A la Colegiata
de Roncesvalles, sol•licitant: 'que la petición venga avalada por la forma
del párroco o de un miembro de alguna Asociación del Camino de Santiago'.
Un cop al 'Camino' s'ha de sol•licitar que ens hi possin el segell i la
data, únicament en aquells llocs a on es pernocti, refugi o parròquia,
d´aquesta manera es podrà acreditar el seu pas i gaudir de la condició
de pelegrí. Presentant la credencial a la Oficina d' Acolliment de Pelegrins
de la Catedral de Santiago i amb, un mínim de, els últims 100 quilòmetres
de Camino realitzats a peu o, 200 quilòmetres recorreguts en bicicleta,
es pot sol•licitar la "Compostela", certificat que avala haver-hi
fet la pelegrinació a Santiago "devotionis causa".
La sol.licitut de la credencial haurà d´anar acompanyada d´una carta de
presentació degudament compulsada de: la parròquia, o ajuntament, centre
cívic-cultural, d' excursionisme, l' escola, etc... a on s´hi faci constar
que; Els refugis són per a l´
ús exclusiu dels pelegrins a peu, en bicicleta o a cavall, i que porten
credencial de pelegrí. Els refugis del Camino de Santiago són allotjaments
que diverses institucions i alguns particulars possen al servei dels pelegrins
jacobeos. No tots dispossen de les mateixes comoditats i els pelegrins
hauràn d' acceptar de bon cor allò que li ofereixin; sàpiguen que sempre
és el fruit desinteressat de moltes persones que treballen en favor dels
pelegrins. Tots els refugis tenen normes d' útilització generalitzades.
Com a normes generals podem assenyalar les següents: les places s'ocupen
per ordre d'arribada; tenen preferència els pelegrins “a peu”, els ciclistes
hauràn d’ esperar a última hora de la tarda per ocupar plaça; no es reserva
ni es pot guardar plaça; l' estada al refugi és per una sola nit, excepte
en cas de malaltia. Els conductors de cotxes de suport no poden pernoctar-hi.
Si veus algú que no es pelegrí i se ´n aprofita d' una plaça al refugi
comunica-ho al responsable que li retirarà la credencial, o bé ho comunicarà
als altres refugis per tal que no el deixin entrar. Són
antics pelegrins que decideixen dedicar part de les seves vacances a col•laborar
en l’ atenció dels pelegrins en diversos refugis del Camino. Tu també
pots participar-hi el proper any. Truca'ns, cal oferir-se abans del mes
d’ Abril per poder organitzar amb temps la distribució dels voluntaris.
Pels nous hospitalers s’organitza, en els mesos d’ Abril i Maig, uns cursets
de preparació. Ha
de ser ampla i amb butxaques, regulable l' alçada, uns 55 litres de capacitat.
S'han de possar les coses en bosses de roba de colors per a poder facilitar
el seu ús, n´eviten sorolls estridents a la nit i de matinada (les de
plàstic molesten molt). El pes és un gran problema, és aconsellable no
superar l´equivalent del 10 % del teu pes corporal. El repte és no portar
més de 7 kg. Adapta la vieira (concha), és una identificació del pelegrí.
A la nostra Associació en venem de dibuixades amb la creu de Santiago. És
imprescindible, si es pensa utilitzar els refugis de pelegrins; a l' estiu
no és necessari que sigui molt gruixut i per tant molt pesat. Pensa amb
un llençol (bajera) per aïllar el matalàs i utilitzar el sac com a manta.
Cal dur l' aïllant de gomaescuma. Es
pot anar amb deportives de sola gruixuda i amb un bon dibuix. S' han de
dur unes xancletes, de poc pes, útils pel bany, per a caminar pel refugi
i també pel descans. Les butllofes als peus són produïdes sempre pel fregadís,
vol dir que el peu balla dins la sabata. S´aconsella posar-se els mitjons
a l' inrevés per a evitar les costures. Les zones més sensibles, és aconsellable
possar un esparadrap que farà de pell sintètica i evitarà les butllofes.
Autors mèdics aconsellen no punxar-les, doncs es un mecanisme de defensa
de l'organisme. Les "agulletes" són el resultat d' una concentració
de productes metabòlics de rebuig (àcid làctic, entre d´altres) en el
teixit muscular, ocasionat per una irrigació sanguínia insuficient. Això
pot ser degut a la falta d' entrenament i també a un esforç excessiu;
només s' eliminen mitjançant una millor irrigació de la sang, proporcionant
calor on fa mal fent massatge, però sobretot continuant la marxa tot i
que en un principi resulti dolorós, sobretot al matí. La glucosa ajuda
a eliminar l'àcid làctic. No és bò rentar-se els peus amb aigua freda
quan es tenen "agulletes" ja que fan que els àcids es transformin
en cristalls. Portar
poca, dos jocs de diari, un jersei, pel vent, un pantaló llarg tipus paravents
i una capelina o impermeable. Per abrigar-se val més 2 jerseis prims que
un de gruixut. És obligat i necessari dur un barret. Per asecar-se és
millor fer servir una 'Vileda', seca i no pesa, que no pas una tovallola. No
és necessari un tipus d' alimentació especial. Sempre s' ha de portar
una mica de menjar al damunt, sobretot fruïts secs, fruita o xocolata,
i la cantimplora plena. No cal carregar-se de excesives provisions, als
pobles es pot comprar el que faci falta. De tota manera pregunta als refugis
si a la propera etapa hi ha algún lloc a on es puguin comprar queviures.
Els aliments que precisa el cos, segons diferents especialistes, són:
70 % d´hidrats de carboni, 20 % de proteïnes i 10 % de greixos. Per a
recuperar forces ràpidament és aconsellable la glucosa, diluïda amb líquids
per fer una absorció lenta i óptima. El sucre pur, concentrat, no és convenient
de prendre'l, pot ocasionar un enrenou metabòlic produïnt una hiperglucèmia
artificial, ocasionant un efecte no desitjat. És convenient menjar poc
i sovint, ha d' existir un equilibri entre la ingesta i el desgast d'energia. La set és senyal d'alarma
a l’organisme, ens indica l' existència d' una carència. S'ha de beure
aigua encara que no es tingui set. S' ha de controlar la diüresi, si no
s'orina vol dir que no sobren líquids. Junt a la pèrdua de líquids també
amb la suor es perden minerals, sobre tot, clorur sodi (sal comú). És
convenient salar els àpats, menjar plàtans, pel potassi, i en algun cas
ingerir begudes amb electrolítics tipus Aquarius. No
cal dur una gran farmaciola, tots els refugis en tenen. No oblidis la
"cartilla" de la Seguretat Social. Etapes
diàries de 25 a 30 quilòmetres és un bona mitjana de marxa, amb un equipatge
d' uns 7 kg. de pes. La mitjana de quilòmetres a l' hora són uns 4 km.,
descansos inclosos. 20 km = 5 hores. A l'Estiu evita les hores
de màxima calor, sortint el més aviat possible. Utilitza crema protectora
pel sol i un barret per protegir el cap d' una insolació. L'èxit de totes
les coses està directament relacionat amb l'esforç que ha representat
aconseguir-ho, circumstància que fa augmentar la nostra autoestima. El
Camino no acaba en arribar a Santiago de Compostela, sinó que és quan
comença el veritable camí de la Vida, continuant realment dins del teu
cor. El temps i l'espai són dos estigmes de la vida quotidiana que al
Camino s’esfumen, recuperant un significat i un valor molt diferent al
que estem acostumats. És una vivència humana molt intensa, que val la
pena viure. La pelegrinació implica una sobrietat amb les despeses, no
és de rebut demanar refugi gratuït i després gastar el diner sense control.
Ser pelegrí comporta ser honest. Quan caminis per la carretera, sigues
prudent, no oblidis que ets la part més fràgil i que els conductors no
paren prou atenció als vianants. No et desanimis pels problemes físics
i materials, el Camino posa a prova la teva fortalesa psíquica i espiritual
que no pas la teva fortalesa física. |
|
Envía
un mensaje a
aragata63_5@hotmail.com
con comentarios o dudas acerca de éste sitio Web.
|
